Esto lo escribí cuando mi hijo era pequeño y aún me miraba a los ojos.
La alusión a "los ojos debajo de las cejas" viene a una frase muy usada por él que se refiere a pensar. Él dice que piensa "detrás de los ojos" o "detrás de las cejas".
Para los puristas catalanes o valencianos, la manera o la parla es la de la Vila Joiosa, aparentemente con errores.
Tres versiones:
la primera, original.
la segunda, la traducción.
la tercera, corregida - aparentemente -.
De todos modos, disculpen los errores.
ÉS DOLÇA, DOLÇA LA TEUA CARA.
És dolça, dolça la teua cara.
És dolça la teua pell, suau i molt tersa.
És dolç el teu missatge, el que tu portas
al teu mirar, al teu riure, és dolç sencer.
Són dolços, dolços els teus ulls,
que em miran a poc a poc sota les celles,
que em repasan sense vergonya i busquen
també el meu mirar comprendre.
Éts dolç tu, ho éts, tot sancer.
Un dolç xiquet.
La inocència dolça hi en les teues manetes.
La inocència als teus braços, als teus moviments.
La suavitat des teus petons, dolça la boca.
T'estimo, fill meu, xiquet, t'estimo en grande.
La meua vida, el meu cor, el meu caingut.
La meua estima, el meu sentir, el meu motor.
La cosa més bonica que hi ha al món.
T'estimo tot per mi, i tu ho saps.
No fa falta dir més.
El teu cor t’ho dirà.
ES DULCE, DULCE TU ROSTRO. (TU CARA)
Es dulce, tan dulce tu rostro. (tu cara)
Es tan dulce tu piel, suave y muy tersa.
Es dulce tu mensaje, el que llevas
en tu mirar, en tu reír, es todo dulce.
Son dulces, tan dulces tus ojos,
que me miran poco a poco bajo las cejas,
que me repasan sin vergüenza y buscan
también comprender mi mirada.
Tú eres dulce. Lo eres, todo, entero.
Un niño dulce.
La dulce inocencia en tus manitas.
La inocencia en tus brazos, en tus movimientos.
La suavidad de tus besos, dulce tu boca.
Te quiero hijo mío, mi niño, te quiero mucho.
Mi vida, mi corazón, mi cariño.
Mi estima, mi sentir, mi motor.
La cosa más bonita que hay en el mundo.
Te quiero todo para mí y tú lo sabes.
No hace falta decir más.
Tu corazón te lo dirá.
Corregido.
ÉS DOLÇ, DOLÇ EL TEU ROSTRE.
És dolça, dolça la teua cara
És dolç, dolç el teu rostre.
És dolça la teua pell,suau i molt tersa.
És dolç el teu missatge, el qual duus
en el teu mirar, en el teu riure, és tot dolç.
Són dolços, dolços els teus ulls,
que em miren a poc a poc sota les celles,
que em repassen sense vergonya i cerquen
també comprendre la meua mirada.
Tu eres(ets) dolç. Ho eres(ets), tot, sencer.
Un xiquet dolç.
La dolça innocència en les teues manetes.
La innocència en els teus braços, en els teus moviments.
La suavitat dels teus petons, dolça la teua boca.
Et vull fill meu, el meu xiquet, et vull molt.
La meua vida, el meu cor, el meu afecte.
La meua estima, el meu sentir, el meu motor.
La cosa més bonica que hi ha en el món.
Et vull tot per a mi i tu ho saps.
No fa falta dir més.
El teu cor t'ho dirà.
http://www.youtube.com/watch?v=EIFX5Szm8JA
Diesen Beitrag empfehlen:
Mit eigenem Mail-Programm empfehlen
Die Rechte und die Verantwortlichkeit für diesen Beitrag liegen beim Autor (Maria Teresa Aláez García).
Der Beitrag wurde von Maria Teresa Aláez García auf e-Stories.de eingesendet.
Die Betreiber von e-Stories.de übernehmen keine Haftung für den Beitrag oder vom Autoren verlinkte Inhalte.
Veröffentlicht auf e-Stories.de am 10.09.2008. - Infos zum Urheberrecht / Haftungsausschluss (Disclaimer).
Maria Teresa Aláez García als Lieblingsautorin markieren
Adrian-Hass Und Liebe Sind Fuer Die Ewigkeit
von Savah M. Webber
Die Welt des Vampirs Adrian – eingebunden in Regeln und Vorschriften einer höheren Macht, der auch er sich unterwerfen muss – ist bestimmt durch ein Gefühl, welches diesen Vampir die ganzen Jahrhunderte existieren liess: Hass. Durch die junge Journalistin Liz Whiteman, lernte dieser unbeugsame Clanführer nun auch ein anderes Gefühl kennen, dem er sich bis dahin erfolgreich verschlossen hatte: Liebe. Doch durch widrige Umstände trennten sich ihre Wege wieder, bis ein Mord sie erneut zusammenführte. Aber Adrian, Earl of Shendwood, musste sich auf ein grösseres Problem konzentrieren: Die Vernichtung seines Meisters und Vampir Damian, der ihn vor fast 1.000 Jahren gegen seinen eigenen Willen zum Vampir machte. Zögerlich begann sich Adrian mit diesem Gedanken anzufreunden, wurde aber durch Damian immer weiter dazu getrieben, dass es zu einer letztendlichen Konfrontation zwischen beiden hinauslaufen würde, wo selbst in dieser Nacht eine Vampyress, namens Shana, bittere Tränen weinte…
Möchtest Du Dein eigenes Buch hier vorstellen?
Weitere Infos!
Vorheriger Titel Nächster Titel
Hat Dir dieser Beitrag gefallen?
Dann schau Dir doch mal diese Vorschläge an: